Els tambors de guerra contra el municipalisme ressonen amb força. La crisi ha estat una oportunitat per aquells que volen reformular l’estat del benestar, els drets nacionals, els laborals, els socials i ara els democràtics. Amb l’excusa de la ineficàcia, el malbaratament, les corrupteles i el ‘pim pam pum’ a tot allò públic -a tot el que representa la política- la dreta més espanyolista vol rescriure la transició. Durant anys s’ha anat coent una hegemonia del pensament insolidari i egoista, amb un ‘jo’ que ha primat per sobre del col·lectiu, on el triomf es mesurava amb diners i no amb valors i on ‘que hi ha de lo meu” ha estat la tònica reivindicativa. Amb aquest substrat ha germinat un sentiment que ha donat per fet que la política per a molts no és la solució sinó el problema. I és, curiosament ara, quan el govern central es planteja la supressió dels petits municipis amb l’excusa que hi ha masses nivells de decisió i per això es volen carregar el primer nivell, els ajuntaments, el més democràtic, doncs la ciutadania si que pot avaluar als seus representants. Aquest retrocés és un atac al sistema que durant més de trenta anys hem construït. Dins d’aquest panorama, la primera reivindicació que fem a Altafulla i a la resta de viles ha de ser: que els pobles decideixin.

Si hi ha alguna administració efectiva, aquesta és, se’ns dubte la municipal. Fer política municipal es decidir com, quan i per a quí es redistribueixen les plusvàlues que es generen. Es pot governar per a uns pocs o es pot utilitzar la política, l’urbanisme, la cultura, l’esport i les festes per reproduir el sistema o per intentar canviar-ho, aquest és el nostre objectiu. En un any a Altafulla hem assolit la major part dels reptes de gestió que ens havíem proposat. Ara toca crear majories, persones que s’impliquin en un poble que volem redistribuir des del govern, que volem generar espais d’intermediació i no d’exclusivitat, en el qual la gent es relacioni de forma natural sense perjudicis de classe, on els valors siguin una constant i no una anècdota, un poble en el qual volem que es revaloritzi tot allò que és públic com a significat que és de tothom i no allò que és de l’ajuntament. Volem que es consolidi una majoria social progressista en un sol bloc alternatiu i a on els pobles tinguin la capacitat de decidir per el seu futur, els seus serveis i el seu benestar. Aquesta és la meva Entesa.

Fèlix Alonso Cantorné
Alcade d’Altafulla AA-EPM